1ª Activitat (octubre)

«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els únics principis de totes les coses eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es corromp, car tal naturalesa es conserva sempre... 

Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservantse ella mateixa. 

No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que Tales, qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és l’aigua (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja que allò a partir del qual es generen les coses és el principi de totes elles). Per això, arribà a aquesta concepció i també perquè totes les llavors són de naturalesa humida i l’aigua és el principi natural de les coses humides. » 

Aristòtil, Metafísica I 3, 983b 

Els primers pensadors també coneguts com a presocràtics són molt importants per la història de la filosofia, ja que són els que protagonitzen el "pas del mite al logos", és a dir, intenten interpretar la realitat de forma raonada i basant-se en teories, lleis i principis en lloc de recórrer als esquemes tradicionals de la mitologia com s'havia estat fent anteriorment.

No només prenen importància en aquest àmbit, sinó que molts han sigut imprescindibles en el desenvolupament de la ciència moderna. Per exemple, la base del pensament de Tales que es menciona en el text on defineix l'aigua com l'element primigeni és bastant encertada.

En general, els presocràtics es preocupen per descobrir a través de la raó humana, les lleis per les quals l'Univers es troba sotmès per poder determinar quin o quins principis (archké) l'han creat i explicar els fenòmens que ocorren en el physis (la natura).

Per a tots els presocràtics, l'archké és l'element o principi comú en tot allò que existeix perquè és el que ha donat origen a tots els cossos. Cada filòsof defensa una teoria diferent sobre l'archké i també es classifiquen segons si defensen que hi ha un sol principi (monistes) o diversos principis.

Quant als autors monistes, pertanyen a l'escola de Milet o primer bressol i es caracteritzen per ser físics, materialistes i pel predomini de l'observació. Es troben en aquest grup Tales, Anaximandre i Anaxímenes:

Tales identifica l'archké amb l'aigua ja que és l’únic element que se’ns mostra en la natura en els tres estats. I per tant, diu que és la substància primordial i necessària en tots els cossos.

Anaximandre  creia que la substància original havia de ser indeterminada perquè pogués convertir-se en qualsevol altra que fos determinada, a aquest principi l'anomena àperion. Així doncs, creia que el moviment va causar que els contraris s’anessin separant creant tot el que existeix. Segons el filòsof, l'àpeiron regeix la creació i destrucció de l'ésser, ja que és etern i indestructible.

I Anaxímenes considera que l'aire podria ser el principi de totes les coses pel fet que aquest és infinit i per tant, es troba en tot l'existent. A més, explica els canvis en la natura i la creació dels diferents cossos a través de reaccions que es donen en l'aire com la rarefacció i la condensació.

En canvi, els pitagòrics que pertanyen al segon bressol, donen una explicació matemàtica de la realitat, ja que es dedicaven a estudiar-la a través de ciències no materials, com són la música i les matemàtiques. Aquests són també molt espiritualistes i busquen l'alliberació completa de tot el que és material, per això en mostren un rebuig.

Vídeo explicació sobre els presocràtics: Filósofos presocráticos