Comentari de text: Carta d'Epicur a Meneceu

Qui va ser Epicur?

Epicur va ser un filòsof nascut a Samos, fundador de l'epicureisme, una de les tres escoles filosòfiques dins de la filosofia hel·lenística. També funda la seva própia escola, anomenada El Jardí, on reflexionava amb els seus seguidors amb els que convivia.

Motiu i resum de la carta

El principal motiu pel qual Epicur escriu a Meneceu, és per deixar clar que la filosofia és necessària per a tothom en qualsevol etapa de la vida. Per fer-ho, al llarg de la carta explica les seves tesis i arguments amb els quals explica com l'ús de la filòsofia pot conduir a les persones a la felicitat i el plaer.

Comença parlant al seu amic sobre la importància d'utilitzar la filosofia per ser feliços. Argumenta que aquesta és imprescindible i per això qualsevol persona en pot fer-ne ús en qualsevol moment de la vida: mai és massa tard ni massa d'hora per filosofar. És a dir, no hi ha una edat concreta per filosofar, ja que aquesta ajuda al vell a mantenir-se jove mitjançant els records i al jove a esdevenir jove i vell alhora.
Aquell que diu que ja és tard per filosofar o que ja és massa vell, és aquell que ha renunciat a la felicitat, que encara no li ha arribat el moment per ser feliç.

A continuació, descriu i proposa una solució als quatre mals que considera que impedeixen a les persones assolir la felicitat i que es troben en la seva teoria del tetrafarmacon.

Per començar, té una visió una mica escèptica sobre l'existència dels déus. Però el que el filòsof afirma és que aquests no intervenen en la nostra vida i, per tant, no hem de tenir aquesta preocupació ni por al seu càstig.

En segon lloc, Epicur expressa al seu amic Meneceu que no té cap sentit la por a la mort. Segon ell, la mort és la inhibició de les sensacions. Per tant, nosaltres som incapaços d'experimentar la mort, ja que mentre existim aquesta no és i quan és, nosaltres no existim. Per tant, és iracional alterar la nostra felicitat per la por a que arribi un moment que mai sentirem.

Posteriorment, explica que el futur és imprevisible i és impossible d'evitar allò que ha de passar. Per tant, no podem fer res i angoixar-nos, això nomès ens suposarà una infelicitat.

A més a més, plasma que una de les finalitats de la vida, és viure i ser feliç i per arribar a aquesta felicitat hem de fer una sèrie d’accions.A continuació, destaca que el plaer té un paper important a la vida, ja que es troba des del moment del nostre naixement fins el dia de la nostra mort. Per Epicur el plaer és un bé moral que s’aconsegueix amb l’absència del dolor i que això hi es pot definir com a benestar (ataràxia).

Epicur classifica els plaers segons la naturalessa i necessitat d'aquests quant a la nostra felicitat.

Per tant, defensa que mentre prenguem les nostres decisions amb el fi d'evitar el dolor (els plaers naturals i necessaris), aconseguirem un estat de tranquilat en la nostra ànima, és a dir, l'ataràxia. Si pel contrari, satisfem els plaers quan no hi ha cap necessitat ja que no sentim dolor, alterarem la nostra ànima.

També diu que com que la finalitat de l'ésser humà és la felicitat, no sempre que es presenti un plaer l'escollirà, ja que si posteriorment comporta conseqüencies que alteren la nostra ànima, no aconseguirà la felicitat.

A més a més, les els primers són fàcils de satisfer i els segons fàcils d'evitar.

Epicur ens dona a entendre que perseguim i volem trobar una situació d'autosuficiència, és a dir, que hem de saber valer-nos per nosaltres mateixos, però podem rebre ajuda si la necessitem. L’autor defineix aquesta nombrada autosuficiència com un bé, ja que som molt conformistes.

Seguidament, ens diu que un aliment senzill i un àpat exquisit són el mateix, ja que tenen com a objectiu eliminar-nos la fam. També ens dona a entendre que mantenir una alimentació normal i sòbria és saludable per al cos i que ens ajuda a resoldre moltes situacions que ens trobem a la vida, en canvi, si tenim l’oportunitat de poder viure una vida luxosa, estarem més preparats per afrontar reptes desconeguts.

Finalment, conclou que aquell que és savi també és virtuós, perquè és capaç de prendre les decisions amb seny i només recòrrer als plaers que el porten a tenir una vida realment feliç. I que hem de practicar aquestes situacions amb persones amb mateixes situacions de vida que nosaltres, la “a aquell que se t'assembli”, així cap de vosaltres patirà cap canvi dràstic.

Vídeo d'Epicur sobre la felicitat 1/3