2a activitat (Novembre)

Dels següents textos de Plató, explica el seu contingut breument, defineix els conceptes claus subratllats i comenta la relació amb el conjunt de la filosofia de Plató.

Text 1 

- Opines, segons dius, que hi ha unes idees que donen nom a les coses que participen d'elles, com ara són semblants les coses que participen de la semblança, grans les que participen de la grandària, belles i justes les que participen de la bellesa i de la justícia? 

- Exactament, digué Sòcrates. 

- Aleshores, de què participa cada cosa, de tota la idea, o bé d'una part? no hi pot haver, a més d'aquestes, alguna altra mena de participació ? 

- Ja em diràs!, respongué. 

- Així, què opines? En totes i cadascuna de les coses hi ha la idea tota sencera, encara que aquesta és única, o què? 

- Quin impediment hi ha, Parmènides? digué Sòcrates 

- Així doncs, encara que és única i la mateixa, al mateix temps es trobarà tota sencera en moltes coses individuals , i d'aquesta manera pot trobar-se separada d'ella mateixa. 

- No, digué, és, si de cas, com ara el dia, que encara que és l'únic i el mateix, a la vegada és en molts llocs, i no està pas, ni de bon tros, separat d'ell mateix: doncs igualment cadascuna de les idees, tot i que és única, pot estar ella mateixa en totes les coses. 

Plató , Parmènides , 130 e -131 b

Es parla de la teoria de la participació de Plató, que defensa que els cossos paticipen de les idees, és a dir, en són una cópia de la idea però no són la idea en sí. Però com que per una mateixa idea en poden participar molts cossos, es pot dir que les idees són unes i múltiples a la vegada.

Text 2 

-Vaig a explicar-vos-ho. Els filòsofs, en veure que la seva ànima està veritablement lligada i enganxada al cos, i forçada a considerar els objectes per mitjà del cos, com a través d'una presó fosca, i no per si mateixa, coneixen perfectament que la força d'aquest llaç corporal consisteix en les passions, que fan que l'ànima mateixa encadenada contribueixi a prémer la lligadura. Coneixen també que la filosofia, en apoderar-se de l'ànima en aquest estat, la consola dolçament i intenta deslligar-la, fent veure que els ulls del cos pateixen nombroses il·lusions, el mateix que les orelles i que tots els altres sentits; i l'adverteix que no ha de fer d'ells altre ús que aquell a què obliga la necessitat, i la aconsella que es tanqui i es reculli en si mateixa, que no cregui en un altre testimoni que en el seu propi, després d'haver examinat dins de si mateixa el que cada cosa és en la seva essència; ... Ara bé, el que ella examina pels sentits és sensible i visible, i el que veu per si mateixa és invisible i intel·ligible. L'ànima del veritable filòsof, persuadida que no s'ha d'oposar a la seva llibertat, renúncia, tant com li és possible, als plaers, als desitjos, a les tristeses, als temors, perquè sap que, després dels grans plaers, dels grans temors, de les extremes tristeses i dels extrems desitjos, no només experimenta els mals sensibles, que tothom coneix, com ara les malalties o la pèrdua de béns, sinó el més gran i íntim de tots els mals... 

Plató, Fedó,

En el text es fan referències a la teoria del dualisme antropogènic de Plató a través de frases com "la seva ànima està veritablement lligada i enganxada al cos", "la seva essència", "sensible i visible", etc.

Amb això Plató està dient que l'home està format per cos i ànima, que l'ànima ha caigut del món de les idees i es troba tancada en el cos, i que hem de fer cas a la part racional de la nostra ànima i no a la part més sensible o concupiscent. Tot això amb l'objectiu d'alliberar a l'ànima del cos per que retorni al món intel·ligible.

Tenint en compte que l'ànima coneix les idees perquè es troven en el món del qual prové, encara que no les recordi, Plató afirma que la clau es troba en treballar en el nostre interior per accedir a aquestes idees.

Per tant, si s'aconsegueix recordar les idees i treballar en la part racional de l'ànima, aquesta es podrà desvincular del cos.

Però si no s'aconsegueix, passarà "el més gran i íntim de tots els mals". L'ànima quedarà sotmessa al món terrenal i transmigrarà de nou a un altre cos.