Montaigne

Michel Eyquem de Montaigne va ser un conegut escriptor, famós per la creació d'un nou gènere literari: l'assaig. Però també va ser un gran pensador i filòsof de l'època del Renaixement.

Montaigne decideix crear l'assaig perquè els discursos de l'època no permetien plasmar un pensament lliure, racional, subjectiu i antidogmàtic.

Refutava l'arrogància intel·lectual pròpia d'altres filòsofs i optava per un pensament més escèptic, suposant el fet de ser filòsof no el concep la veritat absoluta, sinò que això ho fa el raonament i la reflexió.

Montaigne era clarament humanista ja que apostava per la capacitat de l'ésser humà d'assolir la veritat abans que per la ciència. No obstant, era força modest i reconeix que la realitat és dinàmica i canviant i, per això, no sempre tindrem la veritat absoluta. I cap la possibilitat de ue els sentits ens eganyin. És a dir, mostra una part menys idealitzada de l'ésser humà a diferència d'altres filòsofs, que opnaven que aquest era gairebé una divinitat respecte la resta d'éssers vius només pel fet de poder raonar.

Ell considera que aquest tipus de pensadors mai seran lliures.

El seu pensament escèptic i relativista fa que tingui una visió bastant objectiva i que les seves ideologies no el posicionin en un sol bàndol, sinò que pugui extreure errors i motius d'ambdós bàndols.

Rebutja a tot aquell que considera que la seva postura és l'única correcta i qe té la raó universal, ja que per ell, això no és possible.

A més, opta per una educació individal abans que la col·lectiva: creu que la sabiessa s'assoleix a través de l'exemple concret i l'expetriència de cadascú.

No va ser pedagog però són famoses les seves aportacions que va fer a l'àmbit educatiu. Considera que el funcionament del sistema educatiu de l'època necessitava un canvi i que per tal de formar persones crítiques, l'educador ha d'escoltar al seu alumne.