1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Es fa una compararció entre les idees que es perceben pels sentits i aquelles que són innates. En el cas de la idea de Déu, seria innata ja que és una substància que no es pot imaginar. Per això és necessari entendre-la i no imaginar-la com tracta de fer la gent. És imprescindible fer ús de l'enteniment per arribar aconseguir una certesa, en canvi, això no ho asseguren ni els sentits ni la imaginació.
2. Explicar el significat de les paraules següents:
- Inintel·ligible: idea que no es pot entendre.
- Imaginació: el reflexe o imatge mental que construim sobre alguna cosa.
3. Perquè diu Descartes que els sentits no ens poden assegurar mai res si no hi intervé l'enteniment? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que creieu pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.
Segons Descartes, allò que ens ha enganyat un cop ens pot tornar a enganyar. Com a partir de diversos exemples demostra que els sentits ens poden enganyar, conclou que no ens podem fiar de la seva certessa i que, per tant, és necessari un mètode o criteri general de certessa a seguir per comprobar el que és vertader.
Arrel de descobrir la primera certessa, l'existència del "jo" com a cosa pensant, estableix que les proposicions vertaderes són aquelles clares i distintes.
A més, tot i que posteriorment refuta la teoria del geni maligne, la fa servir com argument per justificar els enganys dels sentits. Ja que segons ell, l'existència d'un ésser superior poderós que es dediqués a enganyar-nos explicaria els errors que provenen dels sentits.
Més endevant, Descartes afirma que hem de descartar els sentits i la imaginació si volem assolir la veritat, perquè aquests últims mai ens proporcionaràn idees clares i distintes. I en definitiva, l'ús de la raó i l'enteniment és el que ens portarà a aquest tipus d'idees.
4. Compareu la percepció de Descartes de l'ànima amb una altra percepció.
Tant Descartes com Plató defensen que l'ènima és immortal, però Descartes l'utilitza com a evidencia de que és el principi del coneixement.
Tot i això, Descartes no creu que l'ànioma sigui el principi de la vida tal i com afirma Plató, ni que aquesta es reencarni en altres cossos.
Plató també afegeix que l'ànima té una existència prèvia i posterior al cos, ja que és independent a aquest. I tot i que Descartes també és dualista, en cap moment parla d'això, només es refereix a l'ànima per la seva funció de pensar o raonar.
5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que l'ànima és més fàcil de conèixer que el cos?
Descartes fa aquesta afirmació perquè segons la seva teoria, la primera afirmació que pot demostrar amb certessa és que "jo sóc una cosa que pensa", però no pot afirmar que aquella cosa és un cos humà ja que només coneix l'existència del seu pensament, i no és necessari un cos físic per a que aquest existeixi.
Jo trobo el seu pensament massa radical i escèptic i, tot i que estic d'acord en que els sentits poden ser enganyosos de vegades, no crec que ho sigui fins a tal punt que no existim físicament. Perquè i el nostre cos no existís, els sentits de l'olfacte, tacte, etc tampoc existirien. Per tant, tampoc tindria sentit dir que els sentits ens enganyen quan aquests no existeixen. En definitiva, crec que seria necessari que nosaltres existíssim com a cos per tal de que aquests sentits ens enganyin de vegades.
Comentarios
Publicar un comentario